Documental
Pablo Tulián
2007 / 30’
" La Sedeta, un fil a la memòria "
Sinopsis
Gènere: documental. La història del barri de Camp d’en Grassot de Barcelona està lligada a una fàbrica tèxtil, que fou testimoni i part de la transformació social, política i cultural del mateix. En la memòria de la sedeta hi conviuen la vida quotidiana, les condicions laborals i els somnis de les extreballadores -alguna de les quals reprimida pel franquisme-, amb el moviment veïnal que, durant la transició, reivindicà equipament i zones verdes en el solar ocupat per la factoria. “D’un lloc d’explotació del treballador a un lloc de la cultura pel treballador” era la filosofia dels veïns que crearen l’Ateneu Popular de manera participativa i autogestionada.
Comentaris del compositor
Les idees musicals es varen pactar des del principi amb el director. L’estructura musical havia de tenir un leitmotiv que es repercutís en tres temes, que eren les èpoques que havia viscut aquest edifici. La primera fou el temps en què aquesta fàbrica tèxtil va oferir bona part de treball al barri. Per això m’atreia la possibilitat de composar un swing amb guitarra clàssica, saxo soprano i un tractament sonor de gramòfon, rememorant els anys 20. Per a la segona que fou el període d’abandonament, degradació i ocupació veïnal de l’espai, vaig escriure la mateixa peça en clau de rock dels 70 amb guitarra elèctrica, amb efecte wah-wah i baix que donava un so cru i psicodèlic. I finalment, l’última época, en què l’antiga fàbrica és convertida en equipament públic, música que apareix als crèdits finals vaig optar per utilitzar una instrumentació de piano, vibràfon, baix, guitarra i bateria que donava un to melancòlic i nostàlgic al documental.