Curtmetratge
A.Casas, C.Jimenez, N.Gala
2005 / 18’
" Atxim "
Sinopsis
Gènere: animació en plastilina. El día de la seva boda, un microbi es absorbit per la respiració d’un humà i va a parar a un pulmó, on troba tota una comunitat ben organitzada de microbis, que viuen sota la gran disciplina del seu Gobernador. Sabent que s’organizarà una cerimonia de catapultament cap a l’exterior, farà l’imposible per sortir d’allí i arribar a temps al seu casament. Però no li serà gens fácil.
Comentaris del compositor
Atxim! ha estat fins ara, la pel•lícula de la qual mès satisfet estic. És un curtmetratge de molta bellesa, molt ben fet, i d’alta qualitat tècnica i estètica. Els seus autors li dedicaren més d’un any de treball i d’esforç. Per això, m’hi vaig implicar amb molt entusiasme.
Vaig estar en el projecte quasi des dels seus inicis, des que els realitzadors em mostraren esbossos i algunes escenes ja completades, així que bàsicament les idees musicals van sorgir més del guió que no de les imatges. Teníem clar que, donat que es tractava d’una pel•lícula dirigida al públic infantil, s’havien de facilitar molt les coses a través de la música, per la qual cosa les idees melòdiques havien de ser senzilles, però no per això simples. Així, una de les primeres decisions fou escollir quins dels múltiples personatges tindrien música i quins no. Presa la decisió, s’havia de determinar quin dels temes havia de ser el principal i quins els secundaris
Òbviament, el protagonista –anomenat Obi- era qui havia d’aportar la part més substancial de la música: ell era el conductor de la història i, naturalment, la seva música havia de guiar a la vegada el desenvolupament melòdic. Com a contrapunt, el personatge del Governador portaria un tipus de música oposada: enfront a la lleugeresa i frescura d’un, la solemnitat i gravetat de l’altre. Al costat d’ambdós, cohabitarien altres temes secundaris.
El tema d’Obi –el principal- és un tema alegre, festiu, dinàmic i molt mal•leable. Em va importar molt, a més, que sigués molt retentiu, que ja en els títols de crèdit inicials quedés gravat a la memòria, perquè d’aquesta manera podría efectuar diverses variacions i repercussions fins arribar al final, donant al conjunt de la pel•lícula un caire molt sòlid, molt coherent. Vaig executar-lo de diverses maneres: en forma de música romàntica –a la seqüència immediatament prèvia als crèdits-, en forma jocosa –ska- i també de manera dinàmica i aventurera, com a fanfàrria. A la primera escena vaig presentar-lo amb flauta travessera, xiulet, guitarra i piano; als crèdits, vaig prendre la decissió d’infantilitzar les veus que taral•lejaven la melodia per donar-hi un aire divertit i desenfadat, afegint-hi un saxo. A l’escena del catapultament vaig optar per una instrumentació que evoqués el clássic superheroi, mentre que als crèdits finals sona una versió més estesa respecte als inicials, amb més presència del saxo i la trompeta.
El tema de l’Ocus, el Gobernador, es molt sincopat. Vaig utilitzar percussions i trombons per aconseguir un to greu, solemne, i molt seriós. Amb aquest contrast no sols definia el caràcter poc simpàtic del personatge, sinó que també deixava l’Obi força indefens en presència del Gobernador.
Una escena que va plantejar problemes des del començament fou, precisament, la més decisiva argumentalment: quan l’Obi arriba a la festa de catapultament i pretén substituir l’afortunat que sortirà cap a l’exterior. Al guió original, no es deixava marge als esdeveniments secundaris, sinó que es narrava tot d’una manera molt directa. Això comportava un inconvenient: es feia difícil poder explicar que es tractava d’una festa que durava hores i que pel cansament els asistents es relaxaven, cosa que era aprofitada per l’Obi. Vaig proposar allargar l’escena mitjançant un encadenat el•líptic estructurat en tres moments diferents de la festa, de manera que s’evidenciés el pas natural del temps. Musicalment era molt fácil: només posar-hi tres músiques diferents. Però per als directors, aquest allargament suposava més d’un mes de treball amb el qual, en principi, no hi comptaven: s’hi havien d’incorporar, a més, nous personatges i situacions (el borratxet típic de les festes, els lligons, les dones provocadores, els que ballen...). El fet que entenguessin les raons i accedissin demostra la seva gran categoría profesional.
Tres van ser, les músiques que vaig escriure per a la festa, amb
l’ordre animada / relaxada / animada, totes interpretades per un
grup de microbis. La primera era música llatina, amb trompeta solista
acompañada de piano i congues; la segona un tema lounge, amb vibràfon,
guitarra, baix i saxo, entre altres instruments; finalment, la tercera
era una cançó rock interpretada per mi mateix, la lletra
de la qual feia referència al que anava a passar i que donava els
darrers moments d’animació immediatament previs al moment
del catapul-tament.